In General

Un conte de Xavier Vallès (@xaviervalles)

Un dia un caçador que sortia a buscar senglars va sentir un soroll entre el sotabosc, una cosa bruna que es movia…

-Ja el tinc!

va dir, i va enfilar l’escopeta. Va dubtar però: no tenia pèl, tot i que era bru. ESTAVA APUNTANT A LA SOCA D’UN ARBRE!

– I ara, però si les soques d’arbre no es mouen!

Va abaixar l’escopeta, es va fregar els ulls i se’n va tornar volant al poble pensant que s’havia tornat boig i que necessitava descansar.
Pel camí de tornada es va topar amb un home amb binocles, que passejava pel bosc i li va preguntar

– Has vist alguna cosa estranya?

L’home dels binocles es va abraçar al caçador, emocionat:

– Em pensava que era l’únic que m’estava tornant ximple

li va dir,

– Jo sóc ornitòleg, saps? I estava observant ocells i també he vist troncs que es movien: estava guaitant en una soca on em pensava que hi havia un pica-soques grimpant, i tot d’una s’ha posat a caminar. I no només això, sinó que a través dels binocles he vist que em somreia, i el pitjor de tot… portava barretina!

Van tornar tots dos al poble per explicar el que havien vist, primer es varen prendre el caçador per boig, com ell ja temia. Però en sentir parlar a l’ornitòleg, que és un científic i parla sempre amb propietat sobre el que veu, sí que se’l van creure perquè als ornitòlegs no se’ls dona gat per llebre, són uns observadors de mena.

Van decidir sortir a buscar quin era aquest estrany animal, caçadors, pagesos, venedores, l’alcalde, l’agutzil, la mestra amb els seus alumnes, el ferrer i el sabater, capitanejats per l’ornitòleg. I van començar a veure ara aquí, ara allà, que hi havia tot de troncs amb barretina i somrient, que saltaven pel bosc i s’amagaven. L’ornitòleg en va assenyalar un i el caçador va saltar a sobre, i el va agafar i li va dir

– Parla, qui ets tu, criatura tan estranya!

I el tió li va dir que només era un tió de Nadal, que ara que s’acostaven les festes havien sortit per tots els boscos de Catalunya, a veure si alguna família els trobava per endur-se’ls a casa.

– Ostres, doncs et deixaré anar, que vinguin a buscar-te les famílies que vulguin. Ara ja sabem quin era el misteri!

Recent Posts

Leave a Comment

Contacta'ns!

Envia'ns un missatge i et contestarem ràpidament!

Not readable? Change text. captcha txt
0